Història dels nostres carrers
Carrer Guillem de Castro: En l’any 1852 es va fer una avinguda paralela al mur de la ciutat en els seus traçats de les actuals Guillem de Castro, Xàtiva i Colón. La decisió del derribe va ser presa pel governador de la província d’aquella época, En Cirilo Amorós i Pastor, en ocasió de la crisis de l’indústria sedera, utilisant als seus treballadors per a portar a terme l’obra. L’autorisació del derribe va ser firmada per la Reina Isabel II per mig de Real Orde de 19 de Febrer de 1865. En 1878 es va impulsar l’edificació en l’eixample de Valéncia, donant-li la categoria d’Avinguda segons consta en una placa en el cantó en Sant Vicent des de l’any 1931:
AVDA. DE GUILLEM DE CASTRO
Al ilustre, compatriota y dramaturgo insigne coetario
y a todas luces precursor con otros insignes valencianos
del gran Lope y de su Escuela a la que hizo brillar fuera
de España.
Valencia y su Exmo. Ayuntamiento
rinde este tributo en el II centenario de su muerte.
MCMXXXI
Carrer del Triador: Abans del 1500 es coneixia este carrer com Carrer de Conexeros. El nom actual ve del càrrec del que elegix el ganado corresponent a cada ganaderia (en valencià “triar”), i la millor carn es destinava a hospitals, mandataris, etc. Es deu a que pegat a l’antic mur de la ciutat es trobava, allà per l’any 1584, el Corral de Valéncia, on es trobava tot el ganado de la ciutat. Es va comprar a Donya Beatriz Ana, viuda de Don Juan Alemany el 5 de Giner d’eixe mateix any. Els primers Triadors de Valéncia varen ser Martín i Miguel March.
Carrer de Sant Pere Pascual: Va nàixer l’any 1227 en el hui conegut com Carrer de Valldigna, en una família mozárabe, i se li va cridar Pere en honor de Sant Pedro Nolasco. Va estudiar teologia i humanitats, baix la direcció de Sant Tomás d’Aquino i Sant Buenaventura, sent ordenat cura en 1248 i en decembre de 1250 va ingressar en l’orde de Santa María de la Mercé, prenent els hàbits de mà del comendador de l’orde en Valéncia, Fray Arnaldo de Carcassona. En 1262 el comendador de l’orde, l’infant Sancho IV (fill de Don Jaime I i Donya Violante), li va nomenar preceptor de l’orde de Santa María de la Mercé i per disposició del Papa Urbà IV és consagrat com a Bisbe de Granada. En 1296 Bonifacio VIII li fa Bisbe de Jaén. En 1292, durant un dels seus viages per Granada va ser capturat pels moros, i en eixes condicions escriu la “Bíblia Parva”, la “Història i impugnació del bolet de Mahomat” i un estudi combatent les supersticions, totes elles conservades en la biblioteca de l’Escorial. Lliberat per Mulei Abdala és capturat de nou a finals de 1299 i el 6 de Giner de l’any 1300 alcançava el títul de Màrtir en ser degollat per no abjurar de la seua fe cristiana.
Plaça d’Almansa: En l’actualitat és la plaça en la que plantem nostra falla. Antigament coneguda com la Plaça del Triador, pel mateix motiu que el carrer, fins que en 1960, i per orde d’un decret municipal, es va canviar el nom de les places que compartien denominació en els carrers que les travessaven, de tal modo que es va passar a denominar Plaça Almansa. En 1828 l’Ajuntament li va otorgar plaça de tercera categoria. En 1869 es va usar com a punt estratègic per a alçar una barricada de les que es varen colocar durant l’insurrecció republicana del 8 al 16 d’Octubre d’eixe any, quedant en zona republicana. 16 anys més tart, durant l’epidèmia de còlera de 1885 que va causar tanta mortalitat varen fallir dos persones en la plaça.
Carrer Camarón: Nomenada aixina des d’Agost de 1877, substituint l’anterior nom de Carrer Nou de l’Encarnació. Se li va posar el nom en homenage al pintor i acadèmic de Segorbe, Don José Camarón Boronat, mort en Valéncia el 13 de Juliol de 1803. No ha segut carrer important, i hui en dia menys, pero sí es treballava ací la seda dels cucs ya que era un barri de sederos. En la part dreta està la paret del Convent de l’Encarnació, fundat en l’any 1502 pel Prior de la Cartuja de Valle del Crist, Prior del Convent de la nostra Senyora del Carmen. La falla ha aplegat a tindre en este carrer quatre casals, situats en el nº 7, hui en dia tapiado, el nº 11, un primer pis, el nº 4, en planta baixa i pis i un atre en el cantó de la casa de portes.