Una miqueta de història

Es diu que les falles poden tindre el seu inici en una costum del gremi de fusters d’honrar al seu patró, Sant Josep, cremant a la porta dels seus tallers la borumballa i els sobrants que s’anaven guardant tot l’any. En el pas del temps, la gent anava afegint els objectes inservibles de les seues cases. Més tard encara, varen començar a colocar figures grotesques que volien ridiculisar i satirizar persones o fets ocorreguts en el barri. Este ànim de crítica es va estendre a lo ocorregut en la ciutat, després en el país, i més tard a tot lo que fora notícia en el món.

Que eixos orígens siguen tan incerts es deu a que fins a 1784 hi ha molt poca documentació, any en el que apareix una nota oficial prohibint que es cremaren en carrers per risc d’incendi, instant als veïns a que es fera en places o en el creuament dels carrers.

Entre esta primera nota i l’any 1949, en el que la prensa començava a fer eco de les Falles, només trobem notes aïllades, que aumentaven en els anys de la mateixa manera que el número de falles.

L’any 1900 es plantaren 19 falles en Valéncia, una d’elles en la Plaça Triador, hui en dia Plaça d’Almansa.

En eixa época no existien les comissions de Falla, sent els veïns els que es reunien per a plantar-les. En aquell any va ser En Vicente Bonilla i Ebrat l’encarregat de solicitar un permís a l’Ajuntament per a plantar-la, permís que va ser aprovat donant naiximent a la Falla Triador, com resa en el diari El Mercantil Valencià en data del 18 de Març de 1900, que publicava la llista de les 19 Falles d’eixe any.

De la mateixa manera que la pròpia història de les Falles, dels inicis d’esta comissió se sap poc, pero podem dir, per eixemple, que en 1906 es va plantar falla, encara que va ser un embolic de trastos degut a que segons pareix els veïns varen decidir en l’últim segon plantar-la i no va donar temps per a més.

Uns anys despuix, en 1919, la falla es va fer més formal, i es va plantar criticant durament al separatisme català.

A l’any següent, 1920, plantarem un fundidor que volia fondre tots els mals d’Espanya.

D’ací passem a 1922, any en que esta comissió rep el que se supon sería el ser primer premi, i va anar ademés eixe, el primer premi, acompanyat per el primer premi al llibret de En Estanislao Alberola i Serra.

Cinc anys més tard, en 1927, coneixem l’esbós i el llibret, i encara que no tenim constància de que fora premiada, sí sabem que la prensa es va fer eco de la falla.

En el llibret apareixien eslogans com “Vixca la chala, muera la faena” i “faena fuig, paella ven”. També incloïa una paròdia dels Dèu Manaments, que es reunien en tres: “Descansar, no pencar i donar-li a la churra un bes”.

En un menut bot en el temps, nos anem a 1932, on esta comissió va plantar una falla en forma crítica-política, en la que es podia vore un calder ple de polítics per a poder cuinar un nou orde: la República.

En 1939, naix Junta Central Fallera (JCF), impulsada pel entonces alcalde En José Manglano, per a eixercir un control sobre la festa i que estiguera en consonancia en el nou règim-control, que fallers i artistes es botaven la majoria de les voltes. Pero a la llarga, l’aparició de JCF va impulsar i va coordinar a les distintes comissions que la formen en l’actualitat.

Des de 1932 fins a 1949, any en que es va començar a plantar tots els anys fins a hui de manera continuada, hi ha molts buits, ya que només es va plantar en 1932 i 1933, ademés dels anys 1941 i 1942, en que només es va plantar falla infantil. També en 1943 és el primer any en que tenim constància d’un president, Don Antonio Noguera, i una fallera major, la senyoreta Maruja Noguera i García, segons pareix tot va quedar en casa.

D’ací passem a 1951, en el mateix president, lo que nos fa pensar que va estar varis anys, encara que no podem afirmar-ho.

En 1951 comencem a tindre informació per a saber exactament el nom dels nostres falleres majors i presidents.

Ara ens pararem en 1961, quan vàrem obtindre el primer premi de la Secció Tercera A, sent president En Vicente Rubert i la fallera Major Pepita Rausell i Franco.

En 1965 va prendre el mando el nostre president més longeu, En Antonio Martínez i Merino, conegut com el Sr. Toni, que va estar en el càrrec quinze anys, fins a 1979. Durant tant temps varen ocórrer moltes coses importants, com per eixemple en 1969, quan es va arreplegar el Bunyol d’Argent, la primera recompensa de la comissió, que va arreplegar la fallera major d’aquell any, la senyoreta Amparo García i Martí. Uns anys més tard, en 1972, el Sr. Toni va repetir en arreplegar el Bunyol d’Or, acompanyat per la fallera major, Concepción Soler i Bernalte, i per pràcticament tota la comissió. Cap al final del seu mandat es varen arreplegar varis premis com el segon de la Secció Tercera B i el segon d’Ingeni i Gràcia en 1976, el primer de Tercera A i segon d’Ingeni i Gràcia en 1977, els dos anys de la mà de l’artiste En Vicente Sancho i Monleón, sent falleres majors les senyoretes Isabel Tabascar i Marchant i Paqui Beltrán i Espuig respectivament. En 1979 el Sr. Toni deixa la presidència rebent l’homenage de la falla i convertint-se despuix del seu decés en el nostre President Perpetu.

Despuix d’estos premis i algun més (casi tots els anys es pillava alguna cosa), va vindre una época de sequia que va començar en 1980 i que va durar fins a 1989, any en que vàrem tornar a conseguir un premi, el 4º de Tercera A, sent president Enrique Aura i Pisa, i la fallera major Amparo Ferrer i Pérez. Entre el buit de premis celebrem l’inauguració del nostre casal del carrer Camarón, i la concessió per part de JCF del Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer, que varen arreplegar En Vicente Ubeda i Rausell i la senyoreta Carmen Ferrer i Murcià, president i fallera major en 1982.

A partir de 1989 casi tots els anys teníem premi, sent especial 1991, any en que en una falla de l’artiste Juan García i Marqués conseguíem el 1er premi de Sexta A, el 1er d’Ingeni i gràcia i el 2n de Crítica de Barri, arreplegats pel nostre president i la fallera major, En Juan José Gómez i Carbó i la senyoreta Yolanda Martínez i Chercoles. Est és, de moment, l’últim primer premi de la falla en la seua secció, encara que sí hem conseguit dos voltes el 1er de Crítica de Barri, en 1994 i 1998, aixina com alguns bons premis, com en 1999, el 2n de secció Sèptima A de la mà de En Daniel Jiménez i Zafrilla, i el 1er d’Ingeni i Gràcia infantil de En David Soriano i Sanchis. Varen arreplegar estos premis Don Antonio Bueno i Monllor i la senyoreta Miriam Egea i Alemany, i per part infantil Andreu Bruna i Ferrer i Mercedes Caballer i Navarro, president i fallera major infantils. Ací la relació de premis obtinguts.

En 1997 per fi vàrem arreplegar de JCF la més alta distinció per al colectiu de la comissió, el Bunyol d’Or i Brillants ab Fulles de Llorer, encargant-se d’això el president En Francisco Prósper i Cózar i la Fallera Major, la senyoreta Ester Bueno i Andrés.

També hem participat intensament en activitats diverses durant tots estos anys, com: Play-Backs, teatre, excursions, campeonats de truc (sent campeons en 1964), concursos de belenes, cavalcates del ninot, filaes de moros, fútbol i fútbol sala, pilota valenciana, parchís, i com no podia ser d’una atra manera, sopars, festes de disfrassos, petarts, diversió, i tot lo que tinga que vore en les Falles.

Autor: Francisco Prósper i Cózar.

Llibret del Centenari, any 1999-2000